¿Perquè aquest taller? Amb aquest taller, molt entranyable per a mi, vull honrar la meva mare, la meva mestra, el meu mirall. Què és allò que més m’identifica amb ella, què és allò que no volia veure i ara veig… i em sento feliç de poder reconèixer-ho. Quins eren els desacords que teníem, allò que no era, allò que jo volia i ella no era, sense adonar-me que ella és la meva mestra, que em feia veure tot allò que jo havia de transformar, que el que no m’agradava de ella era precisament el meu gran aprenentatge. Era el que jo havia decidit, perquè jo l’he escollit… guau… Quan jo sentia que jo l’havia escollit i estava enfadada amb ella, automàticament també estava enfadada amb mi mateixa.  

“Quantes coses mare m’has aportat y quantes coses em seguiràs aportant, perquè tu ets la vida. Gràcies a tu estic aquí, gràcies a tu estic viva, és el regal més gran que tu m’has fet. Sense aquest regal jo no existiria. És per tot això que vull donar-te las gràcies, gràcies per estar al meu costat, per haver escollit aquest paper tan difícil, i alhora tan gratificant, que és ser mare”.

Tot això és el que et vull transmetre, que no s’acaba en un taller, és tota una vida. Però el meu repte, el meu compromís amb tu, és posar un gra de sorra, una petita llum, perquè puguis fer una abraçada autèntica amb la mare i ampliar la teva mirada d’AMOR cap a ella i, com un mirall, cap a tu….  t’espero el 20 de maig. Dóna un SÍ a la vida. RESPIRA’T.